TARDOR A SIURANA
Flamaregen els ocres
entre el verd del paisatge.
Com un falcó,
des d’una roca altiva,
els ulls planejo
pels relleus encrespats.
Envoltada d’història,
es retalla Siurana
al vermell del ponent.
Mil ressons ancestrals
cavalquen pels vestigis
del més brau esplendor.
Pètria bellesa
que invita a passejar-la,
a assaborir-la,
i que deixa a l’esguard
el desig de tornar!
entre el verd del paisatge.
Com un falcó,
des d’una roca altiva,
els ulls planejo
pels relleus encrespats.
Envoltada d’història,
es retalla Siurana
al vermell del ponent.
Mil ressons ancestrals
cavalquen pels vestigis
del més brau esplendor.
Pètria bellesa
que invita a passejar-la,
a assaborir-la,
i que deixa a l’esguard
el desig de tornar!
http://josefinaperaire.blogspot.com.es
Un plaer, SARGANTANA, saber que un amant de la NATURA i que li agrada acaronar el cel amb els dits..., hagi escollit el meu poema “TARDOR A SIURANA” per a mostrar-ho al món del teu bloc. M’ha encantat trobar-ho entre les magnífiques fotografies que il•lustren les teves aventures... SIURANA sempre demana tornar!
ResponEliminaJosefina Peraire A.